Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/267

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

MARIÓ (retirant el serviment)

Aixís, jo no'l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l'esca del pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera'm tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel. Tots se'l miren com un sant. Pobra de mi que l'escoltés!

FLORENCI

Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.

MARIÓ

I jo'n tindré la culpa?

FLORENCI

Hermosa culpa, per cert!

MARIÓ

(després d'un curt silenci i amb interès)

I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?

FLORENCI

Jo us observo a tots dos...

MARIÓ

Què ha vist?

FLORENCI (natural i sense malícia)

Res... res.