Aquesta pàgina ha estat revisada.
FLORENCI
(acostant-se an en Gabriel i en ven baixa)
Que pot-ser se va refredant la teva vocació?
GABRIEL
Jo crec que mai n'he tinguda.
FLORENCI
Ah! No?
(Curt silenci.)
GABRIEL
Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el record de l'excursió d'ahir a la tarda.
FLORENCI (entusiasmant-se)
Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt nostre am les seves ales d'or ben exteses!
GABRIEL (aixecant-se)
Quan hi penso!... Quan veig els camps arrasats, sense roselles!... Quan recordo'ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor s'omple de joia i alhora sembla que senti'l dolor humà. Que és temptadora la vida!
