FLORENCI (amb ironia finissima)
Més que la teologia, oi?
GABRIEL
Al punt que m'he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força impetuosa, amb esbatecs d'amor.
FLORENCI
Es que la teva sang jove's rebel·la.
GABRIEL
Tu ets un bon amic, tu'm comprens i saps veure ben endins de la meva ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!
FLORENCI
Fins avui no t'has adonat del camí que feies ni de les flors de la teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t'has distret de la terra. I ara sents la punxada de les seves espines.
GABRIEL
Les seves espines se m'han clavat al cor!
FLORENCI
A tu, del dia, no més t'encisa la posta, el reculliment, lo somniós, lo somort. El sol t'enlluerna i t'espanta. Fuges del món, horroritzat de les seves lluites i misèries. No
