tens afany pera embellir-lo i trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà, ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el poeta de la Vida.
GABRIEL
Sento'l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.
FLORENCI
Ane qui vas jurar-ho?
GABRIEL
A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.
FLORENCI
I estàs disposat a fer aquest sacrifici?
GABRIEL
Sí; per ella, no més que per ella!
FLORENCI
És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a sacrificar la teva joventut florida d'il·lusions? Això no pot ser! Això és contra Natura!
(En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près.)
