Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

DAVID

Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l'imbecilitat a sobre, però en el seu fons hi han recloses les energies d'una heroïna. És una xicota d'una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un petit sol emboirat. Que sen perden d'ànimes humils amb el llevat de l'heroe!

ARCADI

No sé què dir-te... Però...

DAVID

Què?

ARCADI

Deixem-ho córrer.

(Per la dreta ve la Núria, un xic melanconica. Porta mantellina blanca i du un devocionari i uns rosaris a la mà.)

ESCENA IV

Els mateixos i la Nuria

NURIA (am tristesa dolça)

Bon dia tinguin.