Aquesta pàgina ha estat revisada.
GABRIEL
Deu esser al poble. Per què m'ho preguntes?
FLORENCI
(treient importància a la seva. pregunta)
Per res. (Va a mirar per la finestra.) Gabriel: mira la teva cosina, entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.
GABRIEL (sense moure-s del seu lloc).
Pobra Marió!
FLORENCI (girant-se an en Gabriel)
Ja ve.
GABRIEL (per si mateix)
Coratge!
FLORENCI
Me'n vaig amb aquells.
GABRIEL
Florenci: perdona, eh?
FLORENCI (anant-se'n)
Sí, home, sí.
GABRIEL (en veu baixa)
Ja vinc desseguida.
