Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/295

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

MARIÓ

No m'enganyo. (Somrient amb ingenuïtat.) Ets més bufó vestit de capellà! Quan te veig am l'habit me vénen unes intencions de besar-te la mà i de demanar-te una estampa!... Que no me la donaries? (En Gabriel, de tant afectat, se gira d'esquena a Ja Marió, posant-se les mans a la cara.) Bo! Ja t'has enfadat! Digues, Gabriel: que t'has enfadat?

GABRIEL (sense mirar-la)

No, Marió!

MARIÓ

Que't fa vergonya que't digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no t'ho diré més allò...

GABRIEL (girant-se)

El què?

MARIÓ (no gosant-ho dir)

Lo que t'he dit de primer...

GABRIEL (mirant-la encisat)

Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil!

MARIÓ (ruborisant-se)

Jo?