Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/296

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

GABRIEL

Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot te conformes i prens la vida tal com se't presenta! Però qui sap demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que'l teu cor comenci a mirar enfora!

MARIÓ (no comprenent-lo)

Ai, ai! Que vols dir amb això? Que't dol que sempre estigui alegra?

GABRIEL

No; no'm dol gens. Però també'm satisfaria veure-t de tant en tant una mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.

MARIÓ

Doncs jo estimo molt.

GABRIEL

Ane qui estimes?

MARIÓ

A tot-hom, com mana Déu.

GABRIEL

I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres?