Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESCENA VI
En Gabriel, sol. Aviat l'Enganya-amos
GABRIEL
(després d'un llarc silenci, mirant enlaire)
Que sí que hi tinc dret!... I serà meva!... Jo l'estimo!... (Curt silenci.) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me d'aquest pes que m'oprimeix el cor. (Segueix sanglotant.)
ESCENA VII
En Gabriel i l'Enganya-amos
(Després d'un llarc silenci compareix l'Enganya-amos, tot adalerat, en mànigues de camisa, per l'esquerra del fons. Ve a cercar el saler de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia.)
ENGANYA-AMOS
No'ns en hem recordat de la sal. (Agafant el saler.) D'això... Gabriel: me n'enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja m'ha dit que'ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons, Gabriel?
