Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARIÓ (molt baix)
Que s'ha de recordar de la seva mare.
ANDREU
Ho veus, Gabriel?
GABRIEL
La Marió m'estima!
ANDREU (a la Marió)
Tu: que no sents an en Gabriel?
MARIÓ (am gran prec)
Oncle!
ANDREU
Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te l'escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (La Marió's posa a plorar.) I ara!
GABRIEL
Pobra Marió!
(La Marió, tot plorant, se'n va a seure a una cadira d'aprop de la finestra. Seguidament, per l'esquerra del fons, compareix en Florenci rient am joia.)
