ANDREU
Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer...
FLORENCI
Sí, el sentiment d'amor, l'etern, el més fecondant, el que viu tot-hom i del qual ningú se'n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel s'estimen. (Senyalant a la Marió,) Mireu-la, mireu-la com plora! (Acostant-s'hi.) Marió, no ploris, no ploris, que jo't defenso!
GABRIEL (molt emocionat)
Florenci!
ANDREU (anant-se'n cap al fons)
No sé quin sant me deté!...
FLORENCI
Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l'amor, l'amor que enjoia la terra! A viure!
(La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel s'abracen.)
Cau el teló pausadament
