Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/328

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

GABRIEL

Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i l'aroma, el còs i l'ànima. Ha viscut molt depressa!

MARIÓ

I no ha trobat una noia del seu braç?

GABRIEL

No. No pas com ell l'ha idealisada. El poeta, amb els seus cants, inspira amor als altres, sense ser correspost.

MARIÓ

Que és trist haver de morir tant jove!

(Curt silenci.)

GABRIEL

Ja ho sap que demà te'n vas de casa?

MARIÓ

Que no li has dit tu?

GABRIEL

No he gosat... No te'n vagis, Marió!

MARIÓ

Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l'oncle de Vilamajor, i, per més que jo'm resistís, tampoc ne treuria res!