Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/330

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

GABRIEL

Precisament perquè som joves hem de pensar en l'endemà.

MARIÓ

No, no, Gabriel!

GABRIEL

Si te'n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te.

MARIÓ

Com m'encises i jugues amb el meu cor!

GABRIEL

Esperança meva! Que t'estimo!

MARIÓ (abaixant el cap)

Gabriel!

GABRIEL

Que t'estimo!

(Se sent tossir a l'Andreu, que apareix tot seguit per la porta de l'escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la Marió.)