Aquesta pàgina ha estat revisada.
ANDREU
Abans bé'n senties!
MARIÓ
(acostant-se a l'Andreu, somrient am tristesa)
Oncle...
ANDREU
Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou en ser ell un desgraciat, que fins te vol perdre a tu.
MARIÓ
Nosaltres us estimem molt.
ANDREU
Si m'estimessiu m'obeirieu!
MARIÓ
Què voleu que faci jo?
ANDREU
Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris del teu pensament. Quan vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre oblidar-te'n. Per xò no't vaig treure tot seguit de casa.
MARIÓ
Pobra de mi!
