Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/352

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ANDREU

Digui que també li agraden perquè l'escolten i l'aplaudeixen.

FLORENCI

Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve ara.

ANDREU

Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!

FLORENCI (molt admirat)

Què voleu dir?

GABRIEL (suplicant)

Pare: no expliqueu res!

FLORENCI (seriament admirat)

Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu pare? Quins projectes teniu? (Dirigint-se a l'Andreu.) Que us faig nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord amb els meus pares? Digueu. Expliqueu-vos.

ANDREU

Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.

FLORENCI (tussint am molta fadiga)

Digueu...