Aquesta pàgina ha estat revisada.
sóc de pervers als vostres ulls! (Am gran serenitat.) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que, com la meva, s'interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels altres?
ANDREU (en to conciliador)
Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc és que la seva estada a casa no m'ha portat més que disgustos.
FLORENCI
A veure, explica-t, Marió. (Am molta serenitat.) T'he dit mai...?
MARIÓ (suplicant)
Florenci...
GABRIEL
Peró, home...
FLORENCI
Es que'l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon home, no comprèn la meva bondat.
ANDREU (en veu baixa)
Vostè dirà...