Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/357

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ANDREU

(abraçant an en Gabriel, molt emocionat)

Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo massa! Casa-t tant aviat com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb engunia! Com t'has tornat! Com t'has tornat!

FLORENCI

Vaja, home, alegreu-vos!

ANDREU

(desprenent-se dels braços d'en Gabriel i anant a seure a una cadira d'aprop de la taula)

Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!

(Queda molt abatut. Després d'un llarc silenci tornen per l'esquerra del fons l'Enganya-amos, el Ros i en Llec.)

ESCENA VII

Els mateixos, més l'Enganya-amos, el Ros i en Llec

ENGANYA-AMOS

Ja tornem a ser aquí.

ROS

(treient-se brins de palla de damunt del vestit)

Té: sempre se m'han d'arrapar brins de palla!