Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/369

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Que's geli la terra,

que nevi en la serra

i faci un fred viu

matant a l'estiu,

que arreu els amants farem nostra via

servint-nos de guia

l'amor terrenal, que sempre reviu.»

(Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena.) M'ofego!...

GABRIEL

Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una altra hora.

FLORENCI

No: vui acabar-la ara. (Torna a tussir.) Obriu aquesta finestra... (Se sent remor de vent i de fulles.)

ENGANYA-AMOS

(obrint una mica la finestra)

Així?

FLORENCI

Més. . . Més. . . (L'Enganya-amos obeeix.) Així. Ara... (Se va ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem.)

«I al sé a l'hivernada

tindrem abraçada