els que siguem feliços, dels pobres que sofreixen.
GABRIEL
Sí, que'ns en recordarem.
FLORENCI
Mira la Marió... que és hermosa! Acosta-t a nosaltres... (La Marió s'hi acosta.) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera: jo... jo (somrient am tristesa) semblo la Tardor. Tardor i Primavera no s'han abraçat mai i nosaltres sí. (Cau defallit en el silló. Deixen de sentir-se les orenetes.)
GABRIEL
Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.
FLORENCI (provant d'incorporar-se)
Quin fred!
GABRIEL (ajudant-lo a aixecar-se)
Deixa. Ajuda-m, Marió! (En Gabriel i la Marió, a pes de braços, ajuden an en Florenci a pujar l'escala. L'Enganya-amos, el Ros i en Llec s'ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L'Andreu també.)
FLORENCI (pujant l'escala)
Quins dos puntals més fornits!
