ANDREU
Preguem per la seva ànima!
(L'Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren. La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els fulls de l'obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els demés de la carpeta.)
ENGANYA-AMOS (am veu concentrada)
Se'ns ha ben post el sol!
LLEC
Pobres dels seus pares!
(L'Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l'escala, i en Llec, com si n'estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d'en Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros, recolzat a la barana de l'escala, va aixugant-se'ls ulls.)
ANDREU
(veient que en Gabriel no prega) Gabriel: que no pregues?
