Aquesta pàgina ha estat revisada.
que al fi del fi
ma vida vola.
Pobra de mi!
Pobra viola,
que'l romaní
dintre del bosc l'ha deixat sola!
II
El meu galan se n'és anat,
l'ingrat!,
se n'és anat quan més l'aimava.
El meu galan me n'ha deixat,
l'ingrat!,
quan el rector ja'ns esperava.
Pobra de mi !
Per mon destí
m'haig de mori
lluny d'ell i sola.
Pobra de mi!
Com la viola
m'haig de marci,
que cap al cel ma essència vola.
(Compareix la Paula per la segona porta de l'esquerra. Vesteix am senzillesa i amb aire pagesivol. Duu un mocador de cotó, mostrejat, a l'espatlla, i uns maneguins als braços. Es una dona nerviosa, de caràcter molt viu.)
