Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/408

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

LA REINA (rient)

Un viudo! Quina cosa més rancia!

PAULA

Rancia, rancia!... La qüestió és que t'estimi força i et porti una bona setmanada a cap de taula, que lo demés són falornies.

LA REINA (després de pensarà hi)

Vaja, no'l vui: ja ho he dit.

PAULA (mirant-la fixament)

No'l vols? Que sí que'l vols! Tot això són toçuderies teves. Que't penses que no ho conec? Tu l'estimes an en Tralla; sí, que l'estimes; sinó que ara, perquè sent fadrí no'n vas fer cas, te sap greu que sigui dit que l'has hagut d'haver sent viudo. Oi, Reina, que és aixó?

LA REINA (donant-se)

Que no!

PAULA

Que sí! No m'ho neguis.

LA REINA

Ai, noi! Tot m'ho heu de conèixer!

PAULA

Ho veus?