Aquesta pàgina ha estat revisada.
LA REINA
Aneu, aneu.
PAULA
Aixís, dòna!
(Se'n va per la primera porta de la dreta. La Reina s'ha quedat trista i pensativa.)
ESCENA V
La Reina, sola. Aviat l'Anton
(Musica)
LA REINA
Ai, mare, la meva mare, lo que'm passa és cremador: jo que estimo tant al pare, tots els homes me fan por.
No voldria que'm miressin, i ells me miren, encantats; no voldria que'm parlessin, i ells me parlen, descarats.
Tots me diuen unes coses que al sentir-me-les a di prou mes galtes semblen roses de color de carmesí.
