Aquesta pàgina ha estat revisada.
ARCADI
Eh? (Sorprès.) Què sento? Plors de dòna?... Sí!... David!... (Amb accent molt dramàtic.)
DAVID
Pst! Calla, calla, Arcadi!
(L'obliga a amagar-se darrera dels arbres.)
ARCADI
Però...
DAVID
Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!... Corre!... (Passa la Núria, amb el canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim. En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Núria ha desaparegut, l'Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en David.)
ARCADI
Però, David... ?
(En David s'asseu a l'herba moll trist, posant-se les mans a la cara.)
Teló pausat
