Aquesta pàgina ha estat revisada.
QUIMA
I ara! Què dius, home! Com vols que no t'estimi, si fas tant per ella? La vegessis plorar!
ADRIÀ
Plora perquè li sap greu d'estar compromesa. No sap com desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò!
QUIMA
No siguis tant ingrat!
ADRIÀ
Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. Què volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves hisendes i la meva estimació, comparades amb un senyoret de Barcelona?
QUIMA
Però, què t'empatolles?
ADRIÀ
Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els senyorets! Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els pagesos!... I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (Am gran despreci.)
