III.
Senyor! á tuyt mi clam de la gran trayció
Que han fayt á mon fill li fals jueu falló,
Qui en mí s' es fayt home per lur salvació,
E tots temps ha fayt bé é falliment nó (2).
Ara lo m' han trahit, é l' han mes en presó.
Ah jueus traydors! ¿per qual intenció (3).
Avets trahit mon fill que del linatge fó
De David é Moyses segon profeció?
D' aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só
Tan fort, que tota' m sent en consumació,
E tot quant ha en mí tot está en passió;
D'aquest mal qui n'est fayt ¿qui' n trobará perdó?
IV.
Judas! fals enemich de tot defalliment!
¿Com fuyts hanc tan ardit? ¿qual boca tan pudent
Basist mon Deu fill é amich de compliment,
Qui ha boca olent ab tan bell parlament
Que hanc mays no mentí n' en perlá 'n falliment,
Ans en diu veritat tan virtuosament,
Que null hom viciós ne qui' n sia mintent
No la deuria baysar per negun trayment?
E tú fals, ergullos, has donat baysament
A mon fill qui es Deu é home exament,
Lo qual soven baysaba tan amorosament!
Ah fals! ¿com l'has trayt per ton vil tocament?
V.
Judas! tú has donat un bays per senyal fal
Per portar á mort lo meu fill que tant val,
E qui encresía de persona leal,
Enemisch de virtud é en tot ple de mal,
Car has fayt fals senyal, tú n'haurás tal trebal
Que tostemps n' estarás en lo foch infernal:
Trista hanc mays no fó segons dret natural
Que ab falsa semblança hom visques en l'hostal
Mostrar veritat de nulla re corporal,
E aysó mateix es de causa spiritual;
E tú, fals mostrador, has mostrat hom vidal
Qui en cuant es Deu no pot esser mortal.
