XII.
Ah trista de mon fill! ¿é con es deshonrats
Entre los mals jueus é homens armats
Qui l' escarnexen com si hagués peccats!
Ah jueus plens de mal é no escarniscats!
Aquel per qui serets jutjats é flastomats
Lo dia del judici per ço col deshonrats
Quant adonchs vos dirá:—Anats, malavirats,
En lo foch infernal, on tots temps estiats,
Car mi encolpavets de ço d' on sots nafrats!—
Ah fill! per piétat un pauc mi esguardats,
E ab vostre veser á ma pena ajudats,
Car en vos scarnir es mon cor treballats.
XIII.
Despullat es mon fill é tot quant ha li par,
Cell qui es ver Senyor de terra é de mar,
No ha un petit drap de qu' es puscha abrigar.
Ah lassa! tant lo veig en aysi nutz estar,
E per los fals jueus tant fort vituperar,
Ab pauch no pert lo seny é' l cor vol esclatar;
—Senyors! aquest meu vel placiaus en él pausar
Cells com á enemichs no' m volen escoltar.
Ah fill gloriós! pus vos lexat despullar,
De vostra ignocencia nos vullats adossar:
Car eu no payria l' escarns qu' eus veig far (6),
Ne car eu, lasseta, nous puch abraçar.—
XIV.
Trista fui é marrida quant viu lo meu fill ligat,
Fill qui está Senyor de tot quant es creat;
Fill que hanc mays no feu falliment ni pecat;
En aysi com anyell que hom ha degollat,
Qui en res no 's defen é 's mon fill sanujat
Per pendre é ligar á la lur volentat,
Los braços tant forts ab un filet delgat: (7)
Mas açó ell sofería per sa humilitat
La divina natura qui tant l' ha exalçat,
Que tot quant ha creat á ell ho ha donat
E ab ell ajustada es hom é deytat.——
