XXIV.
Levava nostra dona les mans é 'ls uyls al cel,
En altes votz cridava:—L'arcangel Sant Miquel, (13)
Cherubin, Seraphin, Gabriel é Raphael,
Avallats é vejats esta mort tan cruel,
La qual fan á mon fill li malvat infael,
Sens que ell no ha colpa, ans es estat feel
Al payre qui 'l tramés en mí per Gabriel:
Veus com mor de séd é donenlí de fel
Ab sutja é vinagre, pus contrari á mel
Que no es foch ardent á pluja ni á gel.
Ah Senyor! ajudats, car hanc Cayn d' Abel
No hac mes crueldat com han aquest infael.
XXV.
Cridava lo Senyor qui morí en la crotz
Al seu payre Deu, é gitava sanglotz
Per angoxa de mort que soferia per tots:
—Oh Sant Pare, mon Deu! Vos qui tan bell sots
Pren lo meu esperit car mudar lo pots
D' Adam é los prophetes é desligaralnots
Del pecat original qui estava en tots.
Ah Payre gloriós! vullats ausír ma vots
E perdonats est layre qui pres mi es en crotz,
Car en mí se confia que eu lo guart de lots
Hon estat li demoni en l' abís mays de sots,
Los quals tracten ma mort é fan d' ira fals mots.
XXVI.
Extremis Jesu-Christ è reclamet Ely,
Qui es entrepetat: «Tú qui est Deu de mí, (14)
Deus de l' humanitat la cual el relinquí,
En lexarla morir mas d' ella no 's partí (15),
Mas volch que morís per ço que hagués fi
L' original peccat que per sa mort delí.»
E adonchs Jesu-Christ espirá é morí.
En lo punt de la mort lo sol s' escuray
E si 's feu la luna, é 'l temple s' estomí;
Morí en quant hom, no en quant era daví:
Sa mayre qui 'l viu mort al soll casi se jaquí,
E dix á la mort:—Ah mort! portatsne á mí!
