Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
143
raimundo lulio.

 XXVII.
 Al cors de Jesu-Christ estava restaurat
Un fort petit de sanch per ço que calcigat
No fos per els jueus; mas Longí al costat
Lo ferí ab la lansa é ha lo cor trancát
D' on exí aygua é sanch que ha Longí tocat
En los ulls perque ha son vesér recobrat,
E d' aygua é de sanch fó lo payment rosat.
Maravellás Longí quant vi la claredat,
E de la mort de Christ hac molt gran pietat,
E penedís molt fort com lo hac nafrát,
E eu, lassa, com viu que Longí fo sanát,
Dix als jueus:—Vejats com havets trop errat!

 XXVIII.
 Quant viren los jueus que Christ fo trespassats,
Cascun lo lexá, é fó acompanyats
De sa mayre é Johan é no d' altre home nats.
Lo dól qu' abdos fasien no pot esser comptats:
De mentre axí ploraven é mitg jorn fo passats
Joseph d' Arimatias qui era molt privats
De Jesu-Christ, demaná á Pilats
Lo cors de Jesu-Christ é ha lí atorgats:
Si qu' ell é Sant Johan de la crotz l' han levats
E la douça puella prenlo en los seus brats,
E 'n un nou moniment l' han tots tres pausats,
Ab una nova tela en ell l' han soterrats.

 XXIX.
 Maria Magdalena vench al moniment
On trobá la regina en desconsolament,
E si 's feu Sant Johan é pregá humilment
La puella d' amor que vingués mantinent,
Al hostal é prengués un pauch de recreament (16).
—Ah! dix la regina, tan greu depertiment
Es aquest que eu fas de mon fill, car no sent
Virtut ne força en anant ne en sient.—
E adonch la regina donant baysament
A la peyra del vás ab tal suspirament,
Que pauch no fó son cor ab gran esclatament,
Vench ab Magdalena en ella sustinent.