Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/162

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
156
siglo xiii.
III.
De la passió.

 Anc pasio de passió
Ne de neguna acció
Poch sofrir cos ne pensament,
Com soferi la Verge humilment,
Quant vi son fill tant ahontat
Sus en la crotz mort é penjat;
E adonchs desirá morir
Car no's podia sostenir;
Mas car havia gran plaer
En son amorós fill veser
No la podia pendre mort,
Estava en guayg é desconort.

IV.
Devallá als inferns.

 Quant Jesu—Christ fó mes al vas,
Dix la regina: — ¿Qué farás?
Irás á mayso per morír,
O estarás say per vivir
En veent aquest moniment? —
De mentra era en est pensament
L'arma de son fill devallá
En infern, de lo qual gitá
Adam é tots sos companyons
Per victoria é perdons.
—Ah! dix Abraham, de ma cusina,
E com es de nos medicina!

V.
De resurrecció.

 Jesus resucitat, sentit
Recobrá é virtut l'esperit
De la regina en plaer:
On fo conformat sens doler;
E dix á son fill en rien:
—¿Que s'es feta soptosamen
La greu dolor qu'eu suy sentir!
E vos fill ¿podets may morir?—
E quant recobrá son scient,
E conech manifestament
Que son fill fó resucitat,
Null gaug al seu es comparát.