Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/168

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
162
siglo xiii.
III.
De fortitudo.

 Fortitudo es tal virtud
Que conforta cor combatut
Contra malvestat é engan
Ab esperança, é 'en pregan
La regina que li ajut,
Com l' enemich sia vençut
Ab fortitudo, que es port
En qui cascun hom es tan fort,
Que vens é no está sobrat;
E qui es bé enamorat
De la Verge, mayre é flor,
Sia forts contra fals amor.

IV.
De temprança.

 Temprança es virtud cabal,
E 'n sanitat mays qu' altre val;
Es virtud que soven dona
Bons mérits á la persona;
Fa viure mesuradament
Menjant, parlant é en vistent;
E vol la dona de valor
Que hom l' haje per sa amor;
Car ella la hac en est mon,
Perque tots aquells d' ella son,
Qui de temprança son vestit
E ab ella son be noyrit.

V.
De fe.

 Fe es virtud ab que enten
Veritat nostre entenimen
Com enten sobre son poder;
E qui la fe vol mantener
Dels articles e 'l sagrament,
Será en lo manteniment
De la Verge, qui fe amá
Quant Gabriel la saludá;
La nostra fe 'n ella romás
Quant Jesu-Christ passá p 'el pas
De la mort qu' hay gran dolor,
Car la fe no ha mays d' honor.