Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/171

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
165
raimundo lulio.
III.
De luxuria.

 Luxuria es pudent peccat
Qui en hom consuma sanitat;
E es peccat que mays desplau
A nostra dona, qui 's plau
De virginitat é odor
Que hix de blanca flor d' amor.
E aquell hom luxuriós
Es trop vilá e ergullós,
Si nostra dona vá pregan
Que sia 'n re d' ell membran,
Car dos contraris no estan
En un acort ne en un talan.

IV.
De ergull.

 Ergull es peccat qui en alt
Vol estar, e 'n jus pren tal salt,
Que negun home ergullós
No ha amichs ne companyos.
Ergull no hac la plasenta
Quant dix:—Vet mala sirventa (13)
Del Senyor, fasse 'n son plaer.
E hom que orgull vol haver
No es per la Verge membrat
A la mort quant será jutjat;
Ans lo dexa anar á la sort
Del demoni á mala mort.

V.
De accidia.

 Accidia es neglegiment
En far bé, é es amament
De falliment é de tot mal;
Perque accidia no val,
Ans desval tant, que tol valor
E' n pert hom la dona de amor,
Qui ama bé en tot quant es,
Perque es vilá é descortés
Vays la Verge é accidiós,
E mays que altre es anujós,
E ja la Verge no 'l valrá
A la mort quant ops li será.