Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
171
raimundo lulio.
III.
De voluntat.

 Qui ha veraya voluntat
A nostra dona de bon grat,
Ha un tant noble amament
Que en tota res es avinent,
Leyal, humil, franch é cortes
E no falla 'n neguna res;
Car nostra dona el té tan car
Que no 'l lexa en res errar,
Amem donchs la Verge molt fort
Car ella es de tot gaug port,
Ont hom está segurament
E no tem nulla re vivent.

IV.
De angels.

 Senyors ángels, nous cal pregar
La regina qu' ens vulla amar,
Car ella ens ha tan gran amor
Que no y ha master pregador;
E vos senyor Sant Gabriel,
Michael, Seraphin, Raphael,
Fayts li 'n gracias é merces,
Car nostra advocada es;
Car si per sa amor no fós
Ja no pográ negú de nos
Fugir á pena infernal
Ni haver gaug celestial.

V.
De imaginar.

 Gay só quant vull imaginar
En la Verge gloriejar,
Que ha al cel imperial.
Imaginar mays me val
Que tot quant hay sentit de sa;
Car tots los sants que son d' allá
Canten de la sua valor,
Pregant per li peccador.
Mays quant imagin lo turment
Qu' en infern están longament,
Adonchs suy trist é hay pahor
Trò membr' á la dona d' amor.