Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
172
siglo xiii.
VI.
De sentir.

 Quant veig la terra é la mar,
Lo cel, é aug aucells cantar,
E sent de las flors lur odor,
E de las viandas sabor,
E toch frap, fust, aur, é rubís,
Per la dona de paradís
Ab la qual parle en pregan;
Quant l' arma é 'l cors li coman,
Adonchs sent al cor tal douçor
Que hanch no la sentí major,
E dich á la Verge ploran:
—«Veus ne dona 'n vostre coman (18)

VII.
De pregar.

 Aquell qui bé volrá pregar
La meyllor dona, é orar,
Acus se de son falliment,
Desix aytant jutjament
Contra sí com ama perdó;
Car pus ell se pos en rahó,
No 'l pot la dona de no dir
De res qui si vulla querir;
Mays çell qui ama mays salut
Qu' el judici per Deus volgut,
No fa oració leyal,
Ans ho té la dona á mal.


_____


De la fi de aquest libre.

 Las set horas son finidas
E per RAMON proferidas;
A la douça dona d' amor
Pregon per él li peccador.