Aquesta pàgina ha estat validada.
A VOS, DEUS GLORIOS!
I.
Alt en lo cel, hont es la cort divina,
Ma pensa veu, ab fervor inflamat,
Que vos, Senyor, ploran de la ruina
Del mal etern, á hont lo mon camina
Y est gran mal vos té granment irat.
II.
Plorau, Senyor, que mos uylls plorarán,
E ab dolrós plant vos farán compaynia:
Senyor, plorau, que á Miramar irán
Faels servents, que per vos penarán,
Portant silicis, dejunant cada dia.
III.
Mirau, Senyor, las nafres cançerades,
. . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . .
.jpg)
