Aquesta pàgina ha estat validada.
LO PECCAT DE N' ADAM.
A requesta del rey de Malorcha, feu Ramon aquests rims en la vila de Perpinyá, sobre 'l precepta pausat per Deus á n' Adam, éll scient havia de traspassar lo seu mandament, é que per ço sdevendria la dampnació de mante gent.
Un senyor rey qui bé enten,
Se maravella molt sovén,
Que Deus qui es bò en quant es
No fallís en neguna res,
Quant fé á Adam lo mandament
Qu' el fruit no menjás, éll scient (1)
Que Adam faria lo peccat,
D' ont mant hom seria dampnat
Havent tot temps pena é mal;
Car no par raysó natural
Que Deus faés tal mandament
D' ont se seguís lo falliment
Qui no fóra si éll no manás
A n' Adam qu' el fruyt no menjás.
Empero el rey diu que enten
Que Deus no feu may fallimén (2):
