Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/190

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
184
siglo xiii.

 E fera contra sí peccat,
Lo qual fora infinitat
 En cascuna de ses virtuts,
E tot si hagra deçebuts
 Per ço que hom no hagués mal,
No par donchs raysó natural
 Que Deus qui es bé infinit
Per bé finit sia fallit,
 Ligat é prés contra son bé.
Veus donchs, senyor rey, perque vé
 En hom peccat, pena é dolor
Per çó que el bé sia major;
 E com lo puscha far de grat
E 'l be 'n sia remunerat
 E pot esser, pus que Deus es
Escusat, segons que dit es.
 __
Finit está aquest escrit
 A honor del Sant Esperit;
Lo qual me 'scalf en la calor
 De s' amor, á mí peccador.