Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/670

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
664
raimundo lulio.
XXV.

 E'n Nono Sanç, é'n Ponç é'n Cerveyló (27)
Volgren exir en terra deventers;
Et en Guilem (28) de tot son còr hi fó;
E lo Ramon son frare (29) é lo Guastó (30),
E puis lo rey, barons é cavaylers.

XXVI.

 Dementre en Jacq de lur navyl ixia,
Los sarrahins ferí lo de Monchada;
E ab los lurs pus fòrt escometia;
E'spahordit tuyt li maure fugia;
E á negun la vida fon lexada (31).

XXVII.

 Cant viu lo rey ja fayta la bataya,
Irat eyl dix: —«Fortment nos en dolem!
Bataya's féu, é's féu sens nos! Malhaya!
¡Ah, cavaylers! á nos seguir eus playa;
Dels maures buckrs la sanch veser volem (32).»—

XXVIII.

 E'n son cavayl lo rey bé cavalcant,
Ab mantz dels lurs entrassen en la terra,
De çá é lá de son còr massacrant;
Et enapres ardits, de bò talant,
Vaéren tuyt li maur sus en la terra (33).

XXIX.

 Lavors lo rey un maure viu armat,
Et en vers d'eyl ab lança s'endreçava;
E li dixqué lo rey: —«Réntte, malvat!»—
E'l maur respòs: —«Hanc no me só rendat.»—
E un cavayler, de mòrt lo colpejava (34).