Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/180

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


posant per basa de tota excel·lencia social i política l'unitat de pensament. Ja havem dit son procedir contra'ls heretges; i com explicà el gran canonista el sistema penal que amb ells devía seguir-se en la Nota citada, i donà forma permanent a la defensa social amb l'establiment de l'Inquisició que a instancies seves demanà en Jaume i el Pepa li concedí en la Butlla Declinante jam maridi vespere, dirigida a l'arquebisbe de Tarragona Aspàrrech, oncle del Rei, en l'any 1232 [1]. Mes on manifestà son caràcter propagandista, la fe en Déu i el respecte als homes, on donà l'exemple de com dèu efectuar-se la propagació de l'Evangeli en les intel·ligencies il·lustrades, és en les seves relacions amb els jueus i moros. Amb alguns prínceps serraïns, i en especial amb el Rei de Tunis, tenía fins amistat, com ho afirmen els crítics Bolandos; sabuda és l'expedició a Tunis de que parla en Jaume en sa crònica real, en la quan figurava el cèlebre Ramón Martí, puix la missió tenía principalment el fí de convertir als filosops o savis d'aquella secta; a qual objecte, Sant Ramón influía poderosament dins de la seva ordre per l'estudi de les llengües orientals. A instancies seves i del General de l'ordre, Joan Teutònich, el Capítol provincial d'Espanya, reunit a Toledo en l'any 1250, baix la presidencia d'Arnau de Segarra, elegit provincial d'Espanya l'any anterior en el capítol de Trèveris, i que, com és sabut, fou també confessor del rei en Jaume, es fa un decret manant amb gran rigor i en virtut d'obediencia a Arnau Guardia, Pere de la Cadireta, Ramón Martí i altres, que estudíin llengües orientals. Ramón Martí sobressortí en l'ordre científic entre tots aquests il·lustres frares catalans. L'obra que escrigué Pugio fidei, és obra capdal, sobretot, en fet de controversia rabínica; havem llegit, ens sembla en Diago, que en els temps de l'escriptor durava entre'ls jueus la fama d'il·lustració rabínica del nostre frare, lo qual era també molt coneixedor de la literatura aràbiga, essent autor d'un vocabulari en aquesta última llengua, modernament publicat. En Menéndez Pelayo [2] dóna d'ell excel·lents noticies; mes nosaltres rès més podem dir de fil·lustre fill de Subirats,

  1. Diago, Historia de la Provincia. Afirma aquest historiador que aquesta és la primera inquisició d'Espanya.
  2. Historia de los Heterodoxos, I.