Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/296

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Santa hagués patit martiri en els ulls, diu: «Totes aquestes coses són incertes, i puix que no són verdaderes, deixem-les estar.» Ell, deixeble del doctor de les grans conciliacions, i fill d'una raça qui s'ha distingit per una intel·ligencia, conciliadora no sols en l'ordre de les idees, sinó en l'ordre pràctic i social, demostra igualment aquesta excel·lentíssima qualitat. Sa paraula poderosa, que té l'art inapreciable de posar a mida de les intel·ligencies populars els alts misteris i els difícils principis de la religió i la filosofía, desentranya per medi d'un símil l'incomprensible relació entre la presciencia divina i la llibertat humana: aquella no cohibeix a aquesta, «com la ciencia i visió que jo tinc de que vosaltres estau aquí, no us lliga a estar aquí» [1]. Tractant la qüestió de la salvació dels infidels[2], diu, que si aquests en sa vida s'ajusten a la llei natural, si no són superbs, avars, luxuriosos, etc. i preguen a Déu que'ls il·lumini, quedaràn al moment il·luminats, «puix és tanta la conveniencia de la fe cristiana amb l'enteniment, que si aquest no està impedit per la mala vida, al moment s'adhereix a la fe cristiana».

 Pocs altres homes se trobaríen qui hagin sabut tant bé conciliar la Llei cristiana amb la vida social, i això explica l'èxit immens de la seva predicació. En l'Iglesia Occidental, desde la predicació apostòlica, sols Sant Bernat se pot comparar a ell. Mes l'eloqüentíssim Abat de Claravall és per altre estil. L'atracció de Sant Bernat radica en la dolçura verament meliflua dels sentiments, en les altes idees qui lluen com estels en el puríssim i bell cel de sa paraula, elegant trasllat de les Sagrades Lletres, assaonada en el viu foc de la contemplació divina; Sant Vicens també atreia als pobles, com tot predicador evangèlic, amb la paraula de la revelació cristiana, mes no fent pujar a l'auditori abans d'hora al cel, sinó ajustant a l'humanitat, com un vestit, la Llei de la vida, destruint les errors i vicis populars, ungint tot el cos social amb el bàlsem cristià que guarda de tota corrupció. El to més general de Sant Bernat és el sentiment; el de Sant Vicens Ferrer, l'evidencia racional posada a mida de les intelligencies populars, cosa molt natural en un predicador escolàstic

  1. Editio Antuerpiae, pàg. 296.
  2. Editio Antuerpiae, pàgs. 596 i 596.