Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/307

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


temps[1], falta que diguem quatre paraules sobre les conseqüencies del Parlament de Casp, i si podía preveure-les i evitar-les el Sant en son pensament lluminós i en son criteri exempt de preocupacions, fins científiques. Es indubtable que la nova dinastía portava una significació política diversa de la que generalment demostraren els reis de la terra, qui no estava acostumada a les trabes en l'exercici del poder, qui desconeixía aquella especie de primus inter aequales en que consistía la nostra antiga i popularíssima monarquía; mes també direm que, segons les apariencies, el desditxat en Jaume d'Urgell no era de genere illorum, per quos salus facta est in Israel; el mateix arquebisbe de Tarragona qui el votà, feu la declaració que en punt a l'utilitat del regne el considerava inferior a Ferràn d'Antequera, qui sobrepujava a tots els altres, però de dret preferent[2]; la tendencia del temps era l'absorció per la corona de les llibertats populars, tal era aleshores la moda científica que havía de dominar tota l'Europa, els il·lustrats del sigle pensaven d'aquesta manera, la corrent en tal sentit era poderosa, i ¿no és verosímil que'l desditxat d'Urgell, a qui s'atribueix el mot rei o rès s'hauría aprofitat tant bé com el sortós d'Antequera, de tant afalagadora conjuntura? La tendencia absolutista de la nova dinastía és, a nostre entendre, la principal dificultat de l'elecció feta a Casp; en lo que pertoca a subsistir l'aire nacional o esperit català, aquest hauría continuat per més que fossin castellans d'origen els monarques qui regissin el país; no és un home suficient per a girar una nació, i més una nació d'un esperit tant propri com era la nostra; l'historia està plena de reis d'origen extranger, els quals no han tingut més remei que nacionalitzar-se; els reis qui sortiren de l'elecció de Casp se catalanitzaren també, escrivíen hermoses cartes en nostra llengua; el mateix Ferràn d'Antequera estén en català documents tant importants com els poders dels embaixadors al concili de Constança, baix el règim de la nova dinastía es trasladen a la llengua popular les Constitucions de Catalunya,

  1. Coneixem perfectament la poderosa influencia de l'antipapa Benet XIII a favor de Ferràn en el terreny del fet, lo qual no destrueix lo que nosaltres diem.
  2. V. Bofarull, vol. V, pàg. 206.