Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/320

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tament han a nos liurat e trames apres lo nostre cap Jesucrist», pels apòstols, màrtirs, doctors i altres sants. Tracta llargament de les diferentes heretgíes que han existit, i acaba donant les següents raons per a explicar còm els homes són induits a heretgía: «Aquests en lurs errors han hauts tres mals fonaments: l.er es estat ergull, e presumpsió e capitositat, presament de si meteix, e de lur mal saber… Lo 2.on que ban parlat axi follament per mala inteligencia que han hauda de la Sancta Escriptura… Lo 3.er mal fonament es estat per la gran fe que ells daven als dits dels filosofs…» Tracta «com se deu hom haver en conversacio ab los heretges, segons ordenacio de la sancta Esglesia», exposa les regles canòniques sobre la materia, afegint-hi en corroboració: «Aquests malvats mesclen mal ab be, e sots habit de ovella cobren lo cor que han de lop, e sots la mel de la Sancta Escriptura e de lur ypocrital vida posen la error cuberta.» Desfà varies raons que's proposa en favor dels heretges, explica l'utilitat de l'estudi dels filosops i de la necessitat d'ell per a tractar amb els pagans i fer útil la controversia; i amb ocasió d'això parla de les ciencies que deuen estudiar els diferents estaments de cristians, referint la prohibició eclesiàstica i les penes imposades a les pràctiques astrològiques, en qual punt ell fa una distinció dient que no és lícita «en materia que penja en la voluntat humanal, car en materia natural axi com es pendre medicina o tallar arbre e plantar, o en volerse sagnar, pot l'hom segurament sens pecat seguir e guardar les conjuncions e pujaments e decensions e oposicions de les planetes». Per ésser el miracle una de les més convincents proves de la Religió cristiana, escriu un llarg i erudit tractat d'aquesta materia, on se descobreix la difusa ciencia i la falta de crítica de l'autor. En efecte; en un capítol «ret raho perque son sostrets los grans e continuats miratgles de la Santa Esglesia crestiana en los temps presents», i dóna les raons convenients, mes com perpetuament, i en totes les èpoques, en major o menor abundancia en la terra es produeixen fets sobrenaturals, en altre capítol «ensenya encara esser grans miratgles en la part de mitgdia, e de ponent e de tramuntana e en lo pregon de la crestiandat», preguntant després posseít de la dolça amor patria: «¿E la nostra beneyta Catalunya fora sens tot miratgle? No pla-