Vés al contingut

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/321

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cia a Deu»; i a continuació cita la devoció a la Verge de Montserrat i els miracles que en aquell monestir esdevenen, l'excel·lencia de la gloriosa verge màrtir madona Santa Eularia, qual devoció recorda que ja recomenà Sant Francesc al predicar a Barcelona; i miracles i fets portentosos d'altres Sants. Però després de donar doctrina sana i profitosa, trenca totes les lleis del sentit comú i del bon judici, relatant rondalles i supersticions vulgars, i presentant com a fets sobrenaturals les poètiques vulgaritats de les nits de Sant Joan i de Nadal, «quan en lo punt de mitja nit quant nasque lo Salvador floreix una erba que s'apella poliol per sech que sia». Explica còm a Catalunya hi ha una mena d'homes qui, sens anegar-se, estan sempre dins de l'aigua «e'ls m'han anomenats mas per reverencia no'ls vull anomenar car son gens honrades e d'estament».[1] I barrejant lo verdader i lo fals, lo creíble i lo increíble, després d'explicar dignament els cruents martiris de les joves verges, soportats amb tanta nobilitat, com manifestació d'un poder sobrenatural, un xic més avall afegeix el següent disbarat: «Molts son axi meteix que reputen a gran miratgle que com dels pus savis e poderosos homens del mon hajan treballat de saber art d'alquimia, empero james negu no l'ha sabuda, sino fort pochs perque dien que es tancada a tota creatura sino aytant com nostre Senyor per especial gracia ho ha revelat a alguns pochs, e per especial be de la cosa publica, axi com la revela a Salomo per tal que bastas a fer lo temple de Deu aytal com lo feu de fet.» Aquestes paraules i les il·lusions místiques de Peratallada, creient que sobrenaturalment se li havíen descobert secrets naturals, o la resolució de problemes químics, el fanatisme dels il·luminats apòstates fraticelli, favorescuts per Arnau de Vilanova i combatuts fortament pels Frares Predicadors, són fets que formen sistema i donen llum per l'intel·ligencia de l'historia del pensament en nostre país, i de la direcció que seguiren les dues principals escoles del moviment intel·lectual. Pot considerar-se part d'aquest tractat quan explica que Mahomet no feu

  1. Per a solaç dels folkloristes direm que la creencia en els homes d'aigua durava encara en el temps d'en Lluís Vives, quie emperò, amb sa gran il·lustració, explica el misteri, suposant que seríen criatures desamparades desde petites prop dels rius, que agafaríen habituts selvatges.