Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/343

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que ell suposa hauría d'ésser quadrada, les portes que dèu tenir i còm deuen ésser distribuides, el lloc en que deuen habitar els diferents oficis, quina provisió dèu fer la ciutat per son menjar, beure, vestir, calçar, etc., com cascuna bona ciutat és partida per tres mans: mà major, mà mitjana i la terça, qui s'apela dels menestrals, oficis que convé exercitar per a augment de la riquesa pública, tracta sobre la moneda; i no podent tampoc aquí prescindir de sa afició a les arts ocultes, explica «la segona especie de guanyar diners que s'apela especulativa: e es quant algun se dona a saber coses altes e amagades e qui poden esser en son loch fort profitoses»; parla de tots els estaments socials, manifestant-se molt poc amic dels nobles o generosos, com ell els anomena, puix després d'explicar les avantatges socials que porta l'existencia d'una classe aristocràtica, posa el següent troç, que manifesta la llibertat d'escriure que hi havía i que respectava la societat en aquella època, informada per l'influencia de l'Iglesia. Diu que «de fet les ciutats avuy no'ls volen… ans en Italia los foragiten de les ciutats y'ls perseguexen… perla falta de noblea e virtut» per ses tendencies invasores, per sos vicis i crims… i «per tal les dites comunitats giten de si metexes los generosos, axi com a fonts de pecat, per tant que per lurs mals no'ls vinga d'amunt la ira de Deu, o en cas que'n retingueu alguns simples e que han poch; empero los poderosos foragiten de si axi com a dimonis e a especials enemichs de la cosa publica, ne sostenen que nengu ciutada sia son amich especial. Ne'ls basta que'ls giten de les ciutats, ans los tollen ço que han per la major part, per tal que no'ls puxen noure e puys los derroquen les cases… segons que a ull pot veure aquell qui es o passa per les dites terres». Escriu un verdader tractat de cavallería; i amb motiu d'això, una llarga exposició de l'art militar, en tots els seus rams, fins del que avui anomenem administració militar, còm s'han de donar les batalles, còm s'ha de procedir en els sitis; tracta de batalla per mar, i primerament de les cauteles que s'hi deuen tenir; regles per a deslliurar-se de les plagues que acompanyen la guerra, un capítol, «qui posa remeys en los setges a grans calors e pudors»; un altre «qui posa remeys contra mosques, puces, polls, cimeus e a reuma e a dolor de dents»; i per a que altre cop vegi el lector les afi-