Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/350

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com consta per l'historia, que's constituiren els pobles de la Mitjana Edat, després de la destrucció de la societat antiga. Apareixen com a cèl·lules primitives de la composició social les families, o com més bella i propriament diu el nostre autor les cases, de les quals són extensió les societats polítiques. D'aquesta diferencia essencial entre'ls dos filosops polítics naixen les conseqüències oposades de l'una i l'altra doctrina. De l'utopía rousseauniana, la violencia, el desordre, el nihilisme; de la doctrina d'Eximenis, la natural llibertat, el bon ordre civil i l'edificació social; aquest, ha exposat la veritat que perpetuament viu atenta o manifesta en el sí de la societat, i que quan aquesta arriba a regonèixer-la per reina, comença el regnat de la llibertat i de la justicia; Rousseau, predicà l'error que és, no la llei, sinó l'enemic de la naturalesa humana, i per això la llibertat que d'ell devalla és el desenfrè i l'opressió de lo més noble que té l'humanitat. El lector se delectarà en els fragments que segueixen, que són capaços de deixar amb la boca badada a tants de simples qui avui encara creuen que la llibertat començà amb en Riego, o tot lo més enllà amb la Revolució francesa; com també veurà pràcticament destruida l'idea, que tant sovint se troba en els escriptors moderns, de que la Mitjana Edat no conegué la vera llibertat, essent la que aleshores se disfrutava, un privilegi que s'extenía més o menys, segons les diverses societats, i no una dignitat regoneguda a tota la naturalesa humana. Eximenis estudía la llibertat en els diferents estaments socials, mes això fa, portat de son esperit pràctic, per la necessitat d'armonitzar la vida pública, no perquè no regonegui com a natural en l'home aquella qualitat que'l dignifica. Després de consignar que un dels elements socials és «franquea e libertat», va exposant la de que gaudeixen totes les categories de la ciutat desde'ls «presidents fins als polítics vassalls». En el capítol 154 explica: «Quina es llibertat de President en comunitat, e quin captivatge es malicia tirannica. Los Presidents han lo primer e principal grau de la llibertat civil, car ells poden manar als altres e a ells no mana sino la ley e'ls pactes ab lo vassalls, e'ls mana encara la conciencia e Deu… E aquesta libertat es sobiranament necessaria a la Comunitat, en tant que fent la senyoria ço que fer deu als subdits, e servantlos ço