Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/353

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


disalvus, l'Historia tripartita i el llibre Moralium de Sant Gregori, prova «que mes deu hom favorir la lley que no al rey»; i avençant encara més en aquest camí, en el capítol 200: «Com haver generosos seria profitos a la ciutat si ells eren aytals com deurien», escriu la següent predicció que no sabem si tractar d'utòpica o de profètica: «Diu Lactancius que tant ha desplagut a Deu nostre Senyor com los generosos han desamparada vera generositat e's son dats a tanta vanitat e a tanta oradura e a tants pecats com son e a tanta crudeltat, que per mantenir lurs folies e pompes excessives dissipen lurs vassalls, ne han pietat de res, ne fan almoynes ne oracions degudes, ans han desamparat de tots punts a nostre Senyor Deu… per raho de aço, ço diu ara en lo derrer centenari del mon qui sera in aperitione sexti signaculi ecclesiae… d'aqui avant no hi haura reys, ne duchs, ne comptes, ne nobles, ne grans senyors, ans d'aqui avant fins a la fi del mon regnara per tot la justicia popular, e tot lo mon per consegüent sera partit e regit per comunes, axi com avuy se regeix Florença, e Roma, e Pisa e Sena e d'altres ciutats d'Italia e de Alemanya… Dien que lavors estaran sens perill en les ciutats generosos e no generosos, car tots seran bons per la major part e cascun atendra que fassa tot be… e no's curara d'allegar generositat; axi com se feya en la primera etat del mon, car lavors no atenien les gents a generositat entenents que tots eren estats fills d'aquell sant e glorios patriarca Adam e d'aquella sua sancta e beneyta dona Eva. Axi dien alcuns que sera apres que sera obert lo seten sagell de la Esglesia, del qual ha profetat Joan en lo Apocalipsi, car dien que d'aquinavant negu no curara d'allegar generositat, mas curar fan los homens comunament de servir a Deu altament e d'amarlo purament en tota lur vida» [1]. La radical doctrina exposada per Eximenis, sí bé no com a original seva, suposant la desaparició de totes les monarquíes cristianes, exceptuada segons una opinió que no sembla del gust del nostre escriptor, la de França, devía, naturalment, per molt que la tolerancia fos gran en aquells temps, cridar l'atenció del monarca, i, en efecte, trobem una carta, que anem a extractar, del rei Joan I, dirigida al mestre

  1. ¿Es això una ombra del milenarisme?