Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/370

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e lo poder es perdut de tot seny  (LXXII)
quant son esguart en gran exces ateny,
e pot ser tant que'l seny pert lo sentir.

Aquesta atrofía que causa en els sentits l'ús i la delectació, no esdevé en les facultats intel·lectuals; mes el poeta en les següents rimes aludeix a la justificada divisió escolàstica entre'l judici sobre conceptes generals, el judici racional per excel·lencia, qui s'exerceix sens orgue determinat; i la ratio particularis [1], el judici sobre'l particular i material que funciona mediant els sentits, i que té vera similitut amb la facultat estimativa de que gaudeixen les besties. Per això Ausias fa tant gran diferencia entre'ls dos judicis, ja que t'últim, propri de la vida animal de l'home, sempre és influït per la part sensitiva. En l'enteniment:

per excessiu son delit no's desert;
orgue no ha, per ço lo poder no pert
e son esguart algun exces no tol:  (Ibíd.)
incorporal es tot quan ell enten,
fahent juhi en generalitat;
mas devallant en particularitat
mescla hi un seny e menys no si enten.

Fins al franc voler de l'home arriba un cert atrofiament per causa dels mals hàbits adquirits; l'home moral aleshores se pot comparar al paralític que no pot

anar al loch hon vol esser anat,  (LXXIX)
ans cau a tort va contra son mester.

La tiranía de la passió força la voluntat envers lo delectable, mes aleshores no és delectable, puix que punyeix a l'home la racional conciencia, i el motiu del goig és causa de sofriment; per això el poeta vol foragitar l'Amor.

O tu, Amor, qui ton poder me'stens
axi fortment que no't puch resistir,
ix fora mi, puix en plaher no gir  (Ibíd.)
ma voluntat a fer tos manaments.
Vulles haver en contra mi ergull,

  1. «Cui medici assignant determinatum organum, scilicet mediam partem capitis.» (Summa Theologica, De Homine, quaest. 78, art. 4.)