Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/381

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Consistint, segons la gran filosofía cristiana, la felicitat de l'home en sa excel·lencia, el filosop poeta, després d'enumerar les opinions dels antics filosops qui llargament disputaren sobre en què consistía l'humana felicitat, trobant-los a tots incomplets, dóna sentencia declarant que'l Bé consisteix en que l'enteniment atengui la veritat i que l'apetit superior regeixi l'inferior:

Tots han dit ver e no cascu per si…
lo be del hom en dues parts se pren,  (Ibíd.)
quant veritat l'enteniment enten,
e l'apetit a raho consenti.

Per això amb admirable profunditat canta l'Ausias l'identificació, en sa superior categoría, entre'l Bé i el Delectable, sols distints secundum ordinem, puix el Delectable és bo mentres no s'ix de sos termes naturals, i sols el deleit és mal quan natura dessegueix:

Delit e be sols orde'ls departeix,
delit es bo en tots fets naturals  (Ibíd.)
sino en l'hom quant pass'en los brutals,
car en tal cas natura dessegueix.

Més:

Mes la major part del mon no pot amar
lo be honest perque be no'l perceb[1].  (Ibíd.)

Així és que cerquen el Bé en el plaer, en les riqueses i en la vanagloria, per lo qual el poeta declara que

la gloria'sta en coneixer a si  (Ibíd.)
ple de virtuts e no loat dels folls.

i dirigint-se amb gran desdeny al qui es gloría en l'aura popular, en les adulacions, diu:

Vaja cercant lo foll, grosser mesqui,
lo seu delit entre los populars,
car tot semblant se delit ab sos pars

  1. L'honestum pels escolàstics és la bellesa intel·lectual: «Honestum voco intelligibilem pulchritudinem, quam spiritualem nos proprie dicimus.» (Sum. D. Thom., loc. cit.)