La lògica meresqué d'en Vives una especial predilecció. Els llibres De instrumento probabilitatis; De explanatione essentiarum; De censura veri in enuntiatione; De censura veri in argumentatione, contrasten amb els tractats lògics del decadent escolasticisme, alambicat i artificiós; acostant-se a la forma comuna, anti-tècnica, i constituint tots plegats una doctrina lògica, similar a la d'El Criteri d'en Balmes, això és, a l'us de tots els homes amants de la veritat, sortint de les formes racionals i necessaries i extenent-se pel camí de lo contingent o possible, doctrina profundament aristotèlica, i proclamant al silogisme com la forma preexcel·lent i típica de l'argumentació.
¡Cosa particular del Vives! Ell qui, com havem dit, en la Literatura general s'apartà del sentit popular, amà el gust acadèmic i enlairà l'art literari per sobre de la comuna comprensió, en el ram filosòfic, al revés, s'abraça amb la naturalesa, interroga el sentit comú i vol fer planers els alts cims de la contemplació intel·lectual. Els tractats lògics que acabem de citar ho demostren, i el lector se'n convencerà encara més, pel reduit extracte que segueix de sa doctrina metafísica i antropològica.
Així ja ho declara el segón membre del títol que posa als llibres de Metafísica; De Prima, Philosophia sive de intimo naturae opificio. Puix és, en efecte, obra íntima de la naturalesa l'edificació de la metafísica, que'ls actuals positivistes rebutgen com a somnis i falornies, perquè atenen tant sols a la part inferior de l'home. Enclouen els dits llibres la metafísica peripatètica a la manera d'Aristòtil exposada, és a dir, procedint de lo conegut i incontrovertible a lo amagat i difícil, que l'autor il·lumina amb la llum dels primers principis i assenta, ajudant-se de la reflexió i de l'observació. Es particular que exposa la doctrina escolàstica, coincidint amb ella, al menys en lo fonamental, sens que's posi a la boca el nom de l'Escola; lo qual sens dubte prové de que'l seu és una especie d'escolasticisme rediviu, despullat de la rústega escorça de l'Edat Mitjana, que a ell, perfecte helenista, li causaría horror. I el comparem a l'escolasticisme perquè ja no's contenta en professar la doctrina essencial de l'Escola, sinó que, ademés, la llei de son discórrer és la mateixa de Sant Tomàs, això és, la compenetració
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/409
Aquesta pàgina ha estat revisada.
