Vés al contingut

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/409

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

La lògica meresqué d'en Vives una especial predilecció. Els llibres De instrumento probabilitatis; De explanatione essentiarum; De censura veri in enuntiatione; De censura veri in argumentatione, contrasten amb els tractats lògics del decadent escolasticisme, alambicat i artificiós; acostant-se a la forma comuna, anti-tècnica, i constituint tots plegats una doctrina lògica, similar a la d'El Criteri d'en Balmes, això és, a l'us de tots els homes amants de la veritat, sortint de les formes racionals i necessaries i extenent-se pel camí de lo contingent o possible, doctrina profundament aristotèlica, i proclamant al silogisme com la forma preexcel·lent i típica de l'argumentació.

¡Cosa particular del Vives! Ell qui, com havem dit, en la Literatura general s'apartà del sentit popular, amà el gust acadèmic i enlairà l'art literari per sobre de la comuna comprensió, en el ram filosòfic, al revés, s'abraça amb la naturalesa, interroga el sentit comú i vol fer planers els alts cims de la contemplació intel·lectual. Els tractats lògics que acabem de citar ho demostren, i el lector se'n convencerà encara més, pel reduit extracte que segueix de sa doctrina metafísica i antropològica.
Així ja ho declara el segón membre del títol que posa als llibres de Metafísica; De Prima, Philosophia sive de intimo naturae opificio. Puix és, en efecte, obra íntima de la naturalesa l'edificació de la metafísica, que'ls actuals positivistes rebutgen com a somnis i falornies, perquè atenen tant sols a la part inferior de l'home. Enclouen els dits llibres la metafísica peripatètica a la manera d'Aristòtil exposada, és a dir, procedint de lo conegut i incontrovertible a lo amagat i difícil, que l'autor il·lumina amb la llum dels primers principis i assenta, ajudant-se de la reflexió i de l'observació. Es particular que exposa la doctrina escolàstica, coincidint amb ella, al menys en lo fonamental, sens que's posi a la boca el nom de l'Escola; lo qual sens dubte prové de que'l seu és una especie d'escolasticisme rediviu, despullat de la rústega escorça de l'Edat Mitjana, que a ell, perfecte helenista, li causaría horror. I el comparem a l'escolasticisme perquè ja no's contenta en professar la doctrina essencial de l'Escola, sinó que, ademés, la llei de son discórrer és la mateixa de Sant Tomàs, això és, la compenetració