Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/436

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que el món; el confinament a Almansa, in regno Castellae, i després la presó en una torre de Valencia, on estigué emmanillat, segons ell llastimosament conta en el Speculum Principum el famós Pere Belluga, valencià, per haver defensat els drets de la terra en les corts durant la regencia de Joan, rei de Navarra, en absencia del rei Alfons; el patriotisme d'en Fontanella, conceller en Cap, davant del marquès dels Vélez, i la fruició amb que conta en l'obra de Pactis nuptialibus les fortes reprensions que's donaren a un cert cavaller per haver dit al duc de Feria, aleshores lloctinent de Catalunya, que'l potentissimus Rex noster Philippus no estava obligat a venir personalment a celebrar les Corts en l'any 1599, són fets constants en la nostra historia jurídica fins a arribar a la commoció, a l'unanimitat d'esperit que havem pogut contemplar a Catalunya amb motiu de la publicació del Còdic civil espanyol, en que Prelats, capítols, academies i altres corporacions, sens distinció de filiacions polítiques, tothom reivindicà l'independencia de la propria vida civil, rebutjant imposicions forasteres. Perquè és d'advertir que'ls catalans ja desde molt antic han tingut un amor pregoníssim a l'Esparta de ses lleis, usant l'hermosa frase del Nicolàs Antonio, de la força i saviesa del qual han considerat que provenía l'estabilitat, fermesa, feconditat i llibertat de sa vida civil. De l'Universitat de Lleida, tant genuinament catalana, ix ja a principis del sigle XV el barceloní Jaume Marquilles, prevere, qui sum filius Gymnasii Illerdae [1], com diu ell mateix, i que, considerat com a pare dels demés jurisconsults catalans ha tingut una fecundíssima successió qui sempre ha mirat amb respecte els Commentaria

super usaticos del prevere barceloní, qui després fou Vice-Canceller del rei Martí, qui sempre porta la sava de l'universitat indígena de que's gloria d'ésser fill; i quan més tard els usatges han sigut glosats per Jaume de Montjuich, Jaume Callís i Jaume Guillem de Vallseca, apareix com un monument patri l'edició del vell còdic català amb els comentaris dels dits jurisconsults ne leges vetustiores nostrae civitatis tam utilissimis immo necessariis tam diu carerent commentariis;

  1. Prefaci.